A la Vila Vella trobem l’església del Bon Pastor (segle XIV). Conserva una singular pintura mural italogòtica que representa la Crucifixió de Crist a la part superior i l’Anunciació a la inferior.
A més, la Vila Vella conserva algunes cases populars del segle XV amb portals característics d’arcs de mig punt i amples estances interiors d’arcs diafragma com el Forn de la Vila, antic forn de “coure pa”, i Ca la Vila Vella, antiga Cambra dels Jurats.
Al Museu Arqueològic de Llíria (MALL), s’exposen unes taules pertanyents a un retaule gòtic originari de l’església de la Sang on es representa sant Pere Apòstol i sant Pere de Verona, i un joc medieval de calze i setrilleres per a la celebració de l’Eucaristia.
La Vila Vella conserva, també, part del recinte emmurallat medieval amb trams de muralla, merlets i torres.

Església del Bon Pastor
La segona meitat de segle XVI suposa per a Llíria una nova etapa de creixement demogràfic i urbà. La ciutat trasllada definitivament el centre a la plaça Major, lloc que ocupa en l’actualitat.
A la plaça Major es troba Ca la Vila. Palau renaixentista que va ser seu de les dependències municipals a l’època foral com l’Almodí, la Sala el Consell, la Cambra dels Jurats, la Cort de Justícia i la Presó. L’edifici, totalment restaurat, és l’actual seu de l’Ajuntament de Llíria.
A la mateixa plaça es troba l’església de l’Assumpció. Es tracta d’un dels millors temples d’estil barroc de la Comunitat Valenciana i el millor exemple arquitectònic de la Contrareforma catòlica valenciana. La façana és monumental i representa un autèntic retaule en pedra.
Al tossal de Santa Bàrbara es troben les restes d’una ermita renaixentista. Des d’aquest punt es gaudeix d’una magnífica vista panoràmica des d’on es contempla la ciutat de Llíria, el tossal de Sant Miquel i la serra Calderona.

Monestir de Sant Miquel
Al tossal de Sant Miquel es troba el monestir de Sant Miquel. Va ser fundat pel rei Jaume II per a la residència de beates dedicades a l’oració. La construcció inicial és de segle XIV, però l’actual edifici data del segle XVIII. De l’església, d’estil neoclàssic, destaca el cambril decorat a base de pintures murals academicistes obra de Manuel Camarón (alumne de Velázquez) i una pintura gòtica sobre llenç de Vicent Masip.
Al parc de Sant Vicent, i a pocs metres de la font, es va construir al segle XVIII l’ermita de Sant Vicent sota l’advocació de Sant Vicent Ferrer. Segons la tradició, l’any 1410, sant Vicent va tornar a fer brollar l’aigua de la font que estava seca. L’edifici és d’estil barroc i neoclàssic, amb pòrtic a l’entrada i d’una sola nau a l’interior.
Al barri de Raval se situa l’església de Sant Francesc, edifici construït pels franciscans que conserva una decoració senzilla a base de pintures amb elements academicistes.
A la Vila Vella es troba l’església de la Mare de Deu, edifici senzill on destaca la maçoneria de l’exterior i els carreus de les cantonades.
Prop de la Vila Vella s’ubica l’església i el convent del Remei, conjunt arquitectònic construït pels trinitaris amb aires classicistes. Conserva un interessant claustre d’estil neoclàssic.
Finalment, i també als voltants de la Vila Vella, es troba el molí de la Parra, un antic molí hidràulic del segle XVIII.