Patrimoni Renaixentista

i Barroc

Llíria va ser la capital de l'Edetània, un dels territoris ibers més extensos i importants de la Península Ibèrica. Des del segle VII a. C., l'antiga Edeta va dominar política i econòmicament un vast territori que s'estenia des del riu Xúquer fins al Palància. Hui, tres jaciments conserven la memòria d'eixa civilització fascinant.

El Tossal de Sant Miquel

BASÍLICA DE L'ASSUMPCIÓ

BARROC VALENCIÀ S.XVII

La Basílica de l'Assumpció de Llíria és una joia del barroc valencià del segle XVII. La seua espectacular façana-retaule és una de les més impressionants del barroc en la Comunitat Valenciana.

La gran basílica de Llíria

La Basílica de l'Assumpció és el temple més gran i important de Llíria. Construïda en el segle XVII en estil barroc valencià, domina el paisatge urbà de la ciutat amb el seu imponent volum i la seua espectacular façana.

La façana-retaule — el gran espectacle del barroc

L'element més extraordinari de l'Església de l'Assumpció és la seua magnífica façana-retaule, considerada una de les més impressionants del barroc valencià. Estructurada com un retaule de pedra amb fornícules, columnes, entaulaments i una rica decoració escultòrica, la façana és un autèntic espectacle visual que ha atret l'admiració de visitants i estudiosos durant segles.

L'interior — art i devoció

L'interior del temple, amb tres naus separades per pilars, conserva importants obres d'art: una esvelta cúpula que il·lumina el creuer, retaules barrocs i, a l'altar major, el sepulcre en marbre de María Teresa de Silva y Palafox, última Duquessa d'Alba, morta a Llíria.

LA DUQUESSA D'ALBA A LLÍRIA

La presència del sepulcre de l'última Duquessa d'Alba convertix la Basílica de l'Assumpció en un lloc d'interés històric més enllà del seu valor artístic. María Teresa de Silva y Palafox, retratada per Goya, va triar Llíria com a lloc de descans etern, reforçant els vincles històrics entre la ciutat i la Casa d'Alba.

Mont-Ravana
Església de l'Assumpció
Ca la Vila Llíria

CA LA VILA

PALAU RENAIXENTISTA DEL S.XV

Ca la Vila és l'antic palau municipal de Llíria, del segle XV, amb una espectacular galeria d'arcs de mig punt. Un dels millors exemples d'arquitectura civil renaixentista de la comarca.

L'antiga casa del govern municipal

Ca la Vila—literalment "la casa de la ciutat"— va ser durant segles el centre del govern municipal de Llíria. Este edifici del segle XV va ser seu de la Cambra del Jurat, l'òrgan de govern de la ciutat medieval i moderna. La seua arquitectura, d'una sòbria elegància renaixentista, contrasta amb la riquesa ornamental del barroc que predomina en altres edificis de la ciutat.

 Una galeria d'arcs excepcional

L'element més destacat de Ca la Vila és la seua galeria d'arcs de mig punt en la planta superior, que aporta a l'edifici una lleugeresa i una elegància característiques de l'arquitectura civil valenciana del segle XV. L'edifici conserva també àmplies estances amb arcs diafragma que recorden les grans sales dels palaus medievals valencians.

Visit Llíria Logotip
Portal oficial de turisme de Llíria
Simfonia de Cultures
Contacte

#CiudadCreativedelaUnesco #Cityofmusic #Llíriaciudaddelamúsica #365díasdemúsica